LES EMOCIONS I LA VIDA QUOTIDIANA A L´EDUCACIÓ INFANTIL
UNA ESCOLA CANVIANT, QUE DEIXA PAS A L´ESCOLTA, QUE DEIXA LLOC AL PLAER I A LES GANES DE DESCOBRIR, A LES PARAULES, A COMPARTIR AMB ELS ALTRES ESFORÇ, DIFICULTATS, DIVERSIÓ I EMOCIONS.
EMOCIÓ :
Estat d´ànim provocat per un sentiment de plaer, de dolor, d´amor, de pena
Estat d´ànim provocat per un sentiment de plaer, de dolor, d´amor, de pena
d´alegria …. 
El tema de les emocions, tant present en la nostra vida, sembla, de vegades, de difícil cabuda a l´escola.
Els infants van construint, a poc a poc, els seus coneixements i la seua visió del món, són capaços de fer moltes coses, d´inventar, de parlar i d´emocionar-se…
Però:
Ø Quin tractament otorguem a les emocions en la vida a l´escola ?
Ø Quin ha de ser el paper dels adults (que intervenen en la vida dels infants) en relació a aquest tema?
Ø Quin ha de ser el paper dels infants?
El tractament del tema de les emocions ha de partir del propi coneixement, del reconeixement dels altres i de la possibilitat d´organitzar-nos de manera que pugam ser feliços i fer feliços els altres ( o al menys intentar-ho).
S´ha de partir de l´activitat quotidiana, de la potenciació del grup, del diàleg i els intercanvis entre tots els que el componen i fins i tot de la participació de les famílies. El coneixement propi es recolza en el coneixement dels altres i aquestos dos coneixements han d´avançar simultàniament.
Cada persona viu i sent la vida amb singularitat pròpia; cada infant i cada adult és únic i irrepetible, i cadascú es mou en contextos diversos i amb models diferents, però podem avançar en el camp de les emocions si oferim ambients i situacions per parlar i poder posar en comú vivències i sentiments. Açó suposa organitzar i donar temps i espai a la necessitat que tenen els infants de la comunicació de les seues vivències, dels seus èxits, de les seues pors i dels seus sabers.
L´atenció i l´ajut al desenvolupament emocional han de partir d´un adult que s´esforça per conèixer i per viure les pròpies emocions i introduir-les en la seua vida professional.
El tractament de les emocions ha de constituir una forma de vida, més que no pas un model acabat, una educació més o una tècnica externa que no produeix un canvi d´actitud en els implicats.
Es tracta de concedir la paraula als infants i potenciar l´escolta activa per contribuir al progrés i a la satisfacció personal de cadascú.
Així, doncs, partirem de la activitat quotidiana i de la potenciació de tots els llenguatges, de la vida del grup i dels desitjos dels xiquets i xiquetes, tenint també cura dels límits; cercarem l´espai i el temps per expressar emocions, proposant tècniques integradores per canalitzar l´activitat dels infants dintre del treball habitual a l´aula.
El tema de les emocions, tant present en la nostra vida, sembla, de vegades, de difícil cabuda a l´escola.
Els infants van construint, a poc a poc, els seus coneixements i la seua visió del món, són capaços de fer moltes coses, d´inventar, de parlar i d´emocionar-se…
Però:
Ø Quin tractament otorguem a les emocions en la vida a l´escola ?
Ø Quin ha de ser el paper dels adults (que intervenen en la vida dels infants) en relació a aquest tema?
Ø Quin ha de ser el paper dels infants?
El tractament del tema de les emocions ha de partir del propi coneixement, del reconeixement dels altres i de la possibilitat d´organitzar-nos de manera que pugam ser feliços i fer feliços els altres ( o al menys intentar-ho).
S´ha de partir de l´activitat quotidiana, de la potenciació del grup, del diàleg i els intercanvis entre tots els que el componen i fins i tot de la participació de les famílies. El coneixement propi es recolza en el coneixement dels altres i aquestos dos coneixements han d´avançar simultàniament.
Cada persona viu i sent la vida amb singularitat pròpia; cada infant i cada adult és únic i irrepetible, i cadascú es mou en contextos diversos i amb models diferents, però podem avançar en el camp de les emocions si oferim ambients i situacions per parlar i poder posar en comú vivències i sentiments. Açó suposa organitzar i donar temps i espai a la necessitat que tenen els infants de la comunicació de les seues vivències, dels seus èxits, de les seues pors i dels seus sabers.
L´atenció i l´ajut al desenvolupament emocional han de partir d´un adult que s´esforça per conèixer i per viure les pròpies emocions i introduir-les en la seua vida professional.
El tractament de les emocions ha de constituir una forma de vida, més que no pas un model acabat, una educació més o una tècnica externa que no produeix un canvi d´actitud en els implicats.
Es tracta de concedir la paraula als infants i potenciar l´escolta activa per contribuir al progrés i a la satisfacció personal de cadascú.
Així, doncs, partirem de la activitat quotidiana i de la potenciació de tots els llenguatges, de la vida del grup i dels desitjos dels xiquets i xiquetes, tenint també cura dels límits; cercarem l´espai i el temps per expressar emocions, proposant tècniques integradores per canalitzar l´activitat dels infants dintre del treball habitual a l´aula.
UNA ESCOLA CANVIANT, QUE DEIXA PAS A L´ESCOLTA, QUE DEIXA LLOC AL PLAER I A LES GANES DE DESCOBRIR, A LES PARAULES, A COMPARTIR AMB ELS ALTRES ESFORÇ, DIFICULTATS, DIVERSIÓ I EMOCIONS.
ALGUNS LLIBRES
2 comentaris:
Hola, m'agrada molt el teu bloc i per això he volgut obsequiar-te amb un detallet. Pots veure'l al meu bloc: http://ideesmagistrals.blogspot.com/. Espere que t'agrade!
Moltes gràcies, també m´agrada molt el teu bloc.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada