dilluns, 28 de febrer del 2011

PER A LA REFLEXIÓ


UN TEXT PER A REFLEXIONAR AL VOLTANT DEL QUE VOLEM PER ALS INFANTS...

EL PAPEL DE LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA*

“La aparición de la psicología del desarrollo vino provocada por el interés de clasificar, medir, regular. En general, la psicología evolutiva es una disciplina paradigmáticamente moderna que surgió en un momento de devoción por las narrativas de la verdad, la objetividad, la ciencia y la razón . “( Burman 1994, p.18)

Ciertos conceptos y clasificaciones de la psicología evolutiva, como, por ejemplo, el de los estadios universales de desarrollo, pueden ser vistos como un tipo de lenguaje que ha construido al niño dentro del proyecto de la modernidad. Podemos hablar así de un niño científico, construido principalmente a través de la psicología evolutiva. Además , la psicología evolutiva, con metáforas como la de los “estadios de desarrollo”, ha producido también una práctica pedagógica. Mediante el trazado de mapas abstractos – por ejemplo, mediante el uso de teorías que dictaminan que los niños de una determinada edad son egocéntricos y no pueden adoptar la perspectiva del otro, o que afirman que los niños no pueden mantener la atención durante más de 20 minutos- construimos clasificaciones que empiezan a tener vida propia a través de procesos de normalización y que, por consiguiente, también construyen tanto a los maestros y a los niños como a sus expectativas y prácticas sociales respectivas.

Al partir de estos mapas abstractos de las vidas infantiles y basarnos en ellos ( descontextualizando con ello al propio niño) , perdemos de vista tanto a los pequeños como a sus vidas: sus experiencias concretas, sus capacidades reales, sus teorías, sentimientos y esperanzas.

Como consecuencia, todo lo que sabemos es hasta que punto un niño o niña se ajustan a ciertas normas inscritas en los mapas que utilizamos. En lugar de descripciones y reflexiones concretas acerca de las acciones y el pensamiento de los niños, acerca de sus hipótesis y de sus teorías del mundo, acabamos muchas veces con simples cartografías de las vidas de los pequeños y las pequeñas, con clasificaciones generales que nos dicen que “los niños de esa edad o de aquélla son así o de otra manera. Los mapas, las clasificaciones y las categorías preconfeccionadas acaban reemplazando la riqueza de las vidas vividas por los niños y la ineluctable complejidad de la experiencia concreta.

*“Más allá de la calidad en la E.Infantil” Ed. Graó pag 63-65


dissabte, 19 de febrer del 2011

INTERESSANT


PER FER UNA ULLADA:
Ho he trobat a:

AL VOLTANT DE L'AVALUACIÓ

QUÈ AVALUEM?
Generalment quan es parla de l'avaluació aquesta sempre es refereix als alumnes. Crec que tenim que tindre molta cura a l'hora d'avaluar als alumnes.
L'avaluació dels alumnes sols té sentit si ho fem per conèixer les diferents dificultats i necessitats dels infants per poder oferir situacions d´aprenentatge més diversificades que permetran que cadascú puga realitzar les tasques sense sentir-se incapaç o fustrat. Té que servir per conèixer com es concreta en el grup la diversitat i que necessitats individuals genera.
Entenc l'avalució com un recurs més per millorar la pràctica educativa i acompanyar als infants en el seu aprenentatge.
Com avalue?
Observant i procurant mantenir una una actitut receptiva i oberta. Es tracta de recollir aquelles informacions que en serviran per interpretar els procesos d´ensenyament-aprenentatge que tenen lloc a l´aula.
Aprofite les situacions en les que puc observar sense tindre que intervendré, amb una observació parcitipativa en la que intente avaluar la capacitat de millora i aprenentatge dels infants , portant un diari de classe. En aquest diari anote situacions, experiències i aspectes diversos del grup.
L' autoavaluació:

Aprendre a avaluar-se a un mateix, és una de les condicions bàsiques per aprendre a aprendre, i per ser més autònom aprenent la tasca de fer de mestre (i fent qualsevol activitat). Aquesta afirmació és coherent amb entendre l’aprenentatge com el resultat d’identificar què no s’és capaç de fer prou bé, d’entendre’n les causes i de prendre decisions orientades a la millora.
Considere important per dur-la a terme*:
*Idees que he resumit a partir de la lectura d'aquesta DOCUMENTACIÓ
  1. Renunciar a voler dominar l’organització dels coneixements en la ment dels infant. S’esvaeix, d’aquesta manera, una part de la ciència del magister. I no queda, doncs, més remei que cercar altres models de satisfacció personal: tal vegada, en lloc de la figura del magister, caldria pensar en la figura de l’entrenador, la mestria del qual no consisteix a exposar sabers de forma discursiva, sinó suggerir o fer que es treballin els vincles entre els sabers i les situacions concretes.
  2. Tenir una pràctica personal de l’ús dels sabers en contextos d’acció reals.