divendres, 26 de març de 2010

EMOCIONS 2

RECURSOS
La metodologia general que fem servir a l´aula pot ajudar al tractament de les emocions desde la quotidianitat: deixant temps i espais per a que els infants aprenguen a conèixer-se, a relacionar-se amb els altres amb diferents formes d´expressió i comunicació i a observar i explorar el su entorn.
Les assemblees: permeten els infants a expressar les seues vivències, necessitats i a aprendre a compartir amb els altres punts de vista diferents, idees, solidaritat, pensaments... També donen peu a compartir experiències, alegries, dubtes i a donar-los veu per solucionar entre tots problemes quotidians que poden haver sorgit.
L´escolta activa: Els infants necessiten que els escoltem, hi ha moments que podem dedicar a conversar individualment o en grup. T
La dinàmica escolar quotidiana ens permet observar com en ella es susciten continuament emocions, actituts, tendències de tipus divers,….
L´espai:
També té molta importància la utilització dels espais de l´aula i la creació d´un ambient que propicie l´autonomia i la variabilitat d´activitats que podem desenvolupar a l´aula i les necessitats dels infants.
Tenim que tindre espais que tinguen en compte la part individual i la grupal. Creació de microambients on el xiquet/a tinga l´opció de jocs afectius, llocs on puga estar amb altres o sol i on puga tindre coses personals.
Els infants han de sentir-se bé en l´espai de l´aula i també poden participar en la creació dels ambients i en la seua organització.


La dinàmica escolar quotidiana ens permet observar com en ella es susciten continuament emocions, actituts, tendències de tipus divers,….
Entre els continguts de tipus afectiu-emocional podem destacar:
-El món dels desitjos infantils, amb tot el seu simbolisme inconscient i el maneig que fa el xiquet/a de les seues emocions. Es la manera en que el pròpi infant tradueix les seues necessitats, expressa les seues pulsions tal com les viu en eixe moment i també el moment en el que es troba.
-La manifestació de seguretat-inseguretat, fusionalitat-autonomia; les conductes d´autoidentificació-conductes d´imitació.
- El món de la fantasia: temors, desitjos,…
-El conjunt d´emocions que configuren el patrimoni habitual de les conductes infantils: alegria, tristor, por, agresivitat, afectuositat, …
Tots aquestos aspectes són imprescindibles pel normal desenvolupament de la personalitat, en aquest sentit tenim que obrir espais de lliure expressió per una banda i per l´altra plantejar activitats que susciten, fomenten i perfeccionen les “emocions desitjades”.


L´infant petit és, amb freqüència, més pacient de les pròpies emocions que protagonista conscient d´elles.
No domina els seus sentiments i té , generalment, reaccions globals que afecten a tot el seu ser i que de vegades el desequilibren: plors, rabietes, pors…
Es perd en la seua pròpia emoció i en la reacció que suscita: expressa la seua emoció però no l´experimenta.
Per experimentar-la necessita “descentrar-se” , separar-se el suficient de ell/a mateix per distingir-se ell/a com a subjecte i veure´s a ell/a mateix com objecte el que donarà pas a l´autoconeixement.
Aquest nivell implicarà l´elaboració de l´emoció per passar a comunicar aquesta emoció.
La comunicació suposa:
-Una elaboració mental.
-Un filtrant racional del que fin a eixe moment havia estat pulsional.
Aquesta comunicació podem afavorir-la quan desenvolupen activitats de:
-Psicomotricitat relacional - Expressió plàstica - Llenguatge
-Dramatitzacions - Jocs - Contes