dimecres, 24 de març de 2010

PER REFLEXIONAR


"UNA MANERA DE FER I ESTAR AMB ELS MÉS PETITS...
1. Respectar la seva activitat autònoma. Deixar que l'infant quan inicia una acció, que empren per desig propi, pugui dur-la a terme. El plaer de l'activitat de l'infant és un estímul indispensable pel seu desenvolupament.

2. Respectar les competències i capacitats de l'infant, el seu temps, els seus moviments, els seus ritmes evolutius, els seus ritmes horaris, les seves apetències ...


... la seva curiositat, per facilitar que experimentin, que descobreixin, que es relacionin.
3. Estimular indirectament els infants: no tant per fer-los jugar a racons, a enfilar boles, a pintar, a posar gomets, a disfressar-se, a muntar un circuit per fer psicomotricitat,..... i més preparar l'entorn, organitzar-lo adequadament, preparar estratègicament els objectes que posem a la seva disposició.
4. Donar temps perquè l'infant pugua anar fins al límit dels seus projectes, de les seves descobertes, no programar tot el temps amb propostes i més propostes dirigides per l'adult. L'infant ha de poder decidir com desitja jugar, amb què, amb qui, i quan de temps jugarà. Es ell qui decideix com juga i no jugar com nosaltres volem o imaginem.

5. Ajudar als infants a conèixer els límits i les regles. Amb la finalitat que es sentint protegits i segurs. Orientar, suggerir, protegir més que prohibir, vetllant per la seguretat de tots els infants.
6. Observar els infants, conèixer-los, comprendre'ls, aturant-nos, calmant-nos, retirar-nos de l'espai d'acció dels infants, no interferint, asseure'ns en l'espai del mestre, però essent presents, mirant i escoltant els infants.
7. Acompanyar l'infant en el procés d'adquisició de la seva autonomia, permetent , deixant que prengua part activa en els esdeveniments que li son propis.
8. Concedir més temps i donar més importància a la vida quotidiana, als moments dels àpats... Distribuir-nos el temps de manera que dediquem un "temps" per individualitzar la relació amb cada infant.

9. Assegurar l'establiment del "vincle afectiu" amb cada infant, la construcció progressiva d'una bona "relació" amb cadascun dels infants, que és la base indispensable per promoure la seva seguretat emocional.
La qualitat de l'educació resulta del tracte respectuós als infants, de com els cuidem, de com els hi parlem, els escoltem, els mirem i de com els agafem, dels nostres gestos. L'infant, per construir-se, necessita sentir-se reconegut, escoltat, mirat i respectat per l'adult que en té cura.
Aquesta visió ens exigeix una altra responsabilitat, unes altres actituds, uns altres comportaments. Ens demana ser un mestre que permet, que facilita, que acompanya i que respecte les iniciatives dels infants, que no compara, que no jutja, un mestre observador, atent a les necessitats dels infants de qui n'és responsable.
Potser és una tasca molt més complexa, però molt més eficaç, més rica i gratificant, dirigida a l'essencial de l'esser humà: créixer i desenvolupar-se com a persona. L' adult, al seu costat, l'acompanya, l'escolta, el respecta, i el recolza en el seu desenvolupament físic, emocional i intel·lectual.
En el fons, tenim una gran responsabilitat, i necessitem explicitar una gran qüestió: quins són els objectius de la nostra funció educadora, en general, però també en aquestes edats primerenques ? A què volem donar valor? A que l'infant faci moltes coses, que arribi a les fites que li marquem, el més aviat possible, un infant que sigui productiu, competitiu, obedient i depenent ?
Les nostres intervencions educatives depenen també del concepte de societat que volem, de la idea que tenim de les relacions humanes. Una societat individualista, competitiva, opressiva, dominant ... o una societat que valora les persones, que valora les diferencies, que és respectuosa i solidària.
L'escola hauria de contribuir a que els infants esdevinguin capaços, curiosos, i autònoms, per arribar a ser persones conscients, lliures, responsables, felices i solidaries.
L'educació pot ser una tasca fantàstica.
Gaudim del fer de mestres dels petits, gaudim veient-los créixer, donem valor a la seva activitat, respectem els seus interessos i que l'infant a l'escola bressol s'hi senti bé, acceptat i segur. Apreciat pel que fa i no pel que ja hauria de fer. No els apressem, no tinguem el temps tan controlat i dirigit. No els omplim tota l'estona de noves propostes i projectes. Permetem que gaudeixin amb les seves descobertes i que no perdin la curiositat per conèixer, per aprendre.

1 comentari:

LOLA ha dit...

paraules que efectivament fan reflexionar, Dolors.El mestre necessita trobar eixe espai de relexió, si puguera ser diariament,per adonar-se'n del plaer d'educar i de les seues gratificacions.
Fem una educació per a una societat lliure i que la societat es reflecteixe cada dia a les nostres aules.
Elisa