dimarts, 13 d’abril de 2010

ELS PROJECTES DE TREBALL / 1

Son moltes les preguntes que ens fem i que ens hem de fer en cada moment. El treball per projectes m’ha suggerit moltes preguntes i em segueix regalant moltes més. Les respostes sempre son provisionals i a punt de ser revisades de nou.

•¿Què entenem per projectes?
•¿Què entenem per saber?
•¿Quin saber és el necessari?
•¿És pot construir el saber?
•¿De quin saber estem parlant?
•¿És el mateix saber del currículum?
•¿L’escola parla del mateix saber que fem servir en aquest món globalitzat, al carrer o als mitjans de comunicació?.
¿ Quin paper tenen les TIC en la nostra tasca diaria? ¿ Què fem amb la informació que tenim a l' abast? ¿Com la fem servir a la nostra aula? ¿ Què fan els nostres alumnes amb tota la informació ?
VARIANTS EN RELACIÓ A LA CONCEPCIÓ DELS PROJECTES
-Els projectes com una formula o model tancat.
Projectes més descriptius sense cap conflicte a resoldre, són tipus de projectes senzills com “Els caragols”, per exemple. Un tema amb un índex que s’organitza a partir de tres preguntes que fem als nostres alumnes: “Què sabem? Què volem saber? Com ho podem fer?”
L´avaluació esta basada en l´observació.
-El projecte com una excusa perfecta per engegar un treball d’investigació a la classe.

En una segona fase els projectes tenien un caire més interessant, s’organitzen a partir de preguntes dels infants que donen peu a investigacions on el conflicte orienta la seva recerca . Paulatinament, per trobar respostes hem de recórrer a diferents disciplines del saber i la idea de globalització va prenent més importància. Es recullen sistemàticament les converses per ser analitzades i anar així definint el problema comú que preocupa al grup. S’incorpora l’avaluació com una necessitat de saber el procés, de donar a conèixer i compartir el camí que es fa durant la recerca. Sorgeix, d’aquesta manera, la necessitat d’explicitar el relat: la història del projecte. La manera de representar el coneixement mereix una atenció especial i les noves tecnologies prenen una importància rellevant. El que passa a la classe i el que passa a la vida real ha d’estar connectat i sempre que sigui possible allò que passa entre les quatre parets de la classe ha de trobar una connexió amb el món exterior i ha de provocar algun canvi .
-El projecte com una manera de trencar l’espai i el temps de la classe, de realitzar un treball cooperatiu amb els infants .
Investigar a partir de problemes consensuats dins la classe, construir de manera compartida el coneixement, relacionar els sabers, contextualitzar les informacions que ens arriben, dialogar constantment, interpretar la realitat que ens envolta, poder actuar en ella sempre que sigui possible, representar cada vegada més creativament allò que volem comunicar, avaluar i avaluar-nos a cada moment i contribuir a la construcció de les identitats personals.
Els projectes de treball ens permeten repensar l’escola d’avui en dia.
Cada vegada més el currículum queda substancialment modificat (ampliat?) i les temàtiques que s’incorporen es nodreixen de preocupacions dels propis infants i de l’actualitat. La idea de comunitat d’aprenentatge (família, criatures i mestres) articula l’aprenentatge i es posen en joc les biografies de tots i totes per construir les identitats personals.

Com i per què aprenen els nostres alumnes?
Què val la pena saber?
On i amb qui aprenem?
Com es construeix el saber?
Com podem saber si els infants han aprés el que preteniem ensenyar?


Cadascun de nosaltres – com a persona- duu en sí mateix una imatge d’infant: una imatge que madurem dins la nostra experiència personal i del patrimoni social i cultural al que fem referència.
La nostra imatge d’infant, i de persona, és la de protagonista actiu que contribueix, a qualsevol edat, en la construcció de la comunitat a la que pertany i
de la que n’és responsable.