dissabte, 24 de novembre de 2007

IL.LUSTRACIONS

DolorsTodoli/il.lustracions


Aquestes il.lustracions estan esperant un conte...

A l´home del barret, desde que tinc memòria, el trobe al seu banc del parc...
... cada dia que passa em sembla que el seu barret és més alt, però per molt que ho desitge, no m´atreveix a preguntar.

La lluna passeja totes les nits pel cel, pensativa, trista...fins que un dia un infant li demana que busque en les seues butxaques...

3 comentaris:

Manuel ha dit...

Com que dius que les il·lustracions estan esperant un conte, he decidit regalar-te aquest ( espere que t'agrade):
EMILI, L’HOME DEL BARRET

Si alguna vegada t’apropes al parc del meu poble veuràs un home assegut en un banc. Sempre està assegut al mateix banc. Li diuen Emili, i diuen que mai ningú li ha escoltat dir ni una sola paraula.
Emili és molt tranquil i es passa la vida assegut en un banc observant com passa la gent . Sempre porta un barret que va creixent molt a poc a poc.
Alguns diuen que no és el mateix barret, que Emili s’el va canviant per fer-nos una broma a tots perquè té molt d’humor. Altres diuen que si es fa gran perquè amaga dins tot el que la gent perd al parc. Altres diuen que es fa gran perquè el barret creix al mateix temps que ho fa el seu cabell o la seua estatura, que ja forma part d’Emili com el seu nas o el seu braç. Ningú, però, sap realment perquè li creix el barret, excepte Nicolau. Ell sí ho sap.

Nicolau és un nen de 4 anys i també és poc parlardor. Nicolau té molts amics a l’escola, però si algú li pregunta:
─ A que juguem Nicolau?
Un altre contesta:
─ A amagar-se ─ abans que Nicolau haja dit res.

Ell es conforma amb tot, encara que de vegades li agradaria dir alguna cosa. Quan està soles en sa casa pensa una infinitat de coses, tantes que quasi no li caben al cap. Però quan està davant els amics no sap que li passa que no li ix ni una paraula per la boca.

Un dia Nicolau va anar al parc. Va seure al costat d’Emili i es va quedar vegent com els seus amics jugaven al futbol o perseguien una paloma. Aleshores pensava: “si jo jugara amb ells els diria que deixaren les palomes en pau”. Aleshores, tots es van quedar bocabats quan Emili li va posar el barret a Nicolau, i aquest va dir:

¬¬¬─ Deixeu les palomes en pau!

Durant uns instants tots es quedaren en silenci. Però de seguida tots van comprendre el secret d’Emili: el que amagava al seu barret eren totes les paraules que no havia dit en la seva vida.

Des d’aquell dia totes les persones que no troben una paraula, una frase o inclús un discurs sencer visiten Emili i aquest, agraït per la visita, els dóna totes les paraules que vullguen. Tan sols s’han de posar el barret al cap i de seguida diuen allò que no eixia.

Dolors Todolí ha dit...

Gràcies pel teu conte. M´agradat molt. Com que ara estic de vacances faré les il.lustracions amb el teu conte, si et sembla bé.
Dolors

Manuel ha dit...

Val Dolors, em sembla perfecte allò de fer les il·lustracions amb el meu conte. Estic desitjant veure com ha quedat.