Aquestes il.lustracions estan esperant un conte...
A l´home del barret, desde que tinc memòria, el trobe al seu banc del parc...
... cada dia que passa em sembla que el seu barret és més alt, però per molt que ho desitge, no m´atreveix a preguntar.
La lluna passeja totes les nits pel cel, pensativa, trista...fins que un dia un infant li demana que busque en les seues butxaques...
