diumenge, 25 d’abril del 2010
FLORS
DIA DEL LLIBRE
Els infants han triat els contes que els agraden i han fet un POP UP.
LES OBRES
UN CANTACONTES
LES OBRES
3 ANYS, 4 ANYS I 5 ANYS
UN CANTACONTES
ENS HAN CANTAT I CONTAT MOLS CONTES I POESIES
Yoni cantacuentos http://www.yonicantacuentos.com/ i de Miguel Ángel Montilla http://www.teatrointimo.com/,
dimarts, 13 d’abril del 2010
ELS PROJECTES DE TREBALL / 1
Son moltes les preguntes que ens fem i que ens hem de fer en cada moment. El treball per projectes m’ha suggerit moltes preguntes i em segueix regalant moltes més. Les respostes sempre son provisionals i a punt de ser revisades de nou. 
•¿Què entenem per projectes?
•¿Què entenem per saber?
•¿Quin saber és el necessari?
•¿És pot construir el saber?
•¿De quin saber estem parlant?
•¿És el mateix saber del currículum?
•¿L’escola parla del mateix saber que fem servir en aquest món globalitzat, al carrer o als mitjans de comunicació?. ¿ Quin paper tenen les TIC en la nostra tasca diaria? ¿ Què fem amb la informació que tenim a l' abast? ¿Com la fem servir a la nostra aula? ¿ Què fan els nostres alumnes amb tota la informació ?

•¿Què entenem per projectes?
•¿Què entenem per saber?
•¿Quin saber és el necessari?
•¿És pot construir el saber?
•¿De quin saber estem parlant?
•¿És el mateix saber del currículum?
•¿L’escola parla del mateix saber que fem servir en aquest món globalitzat, al carrer o als mitjans de comunicació?. ¿ Quin paper tenen les TIC en la nostra tasca diaria? ¿ Què fem amb la informació que tenim a l' abast? ¿Com la fem servir a la nostra aula? ¿ Què fan els nostres alumnes amb tota la informació ?
VARIANTS EN RELACIÓ A LA CONCEPCIÓ DELS PROJECTES
-Els projectes com una formula o model tancat.
Projectes més descriptius sense cap conflicte a resoldre, són tipus de projectes senzills com “Els caragols”, per exemple. Un tema amb un índex que s’organitza a partir de tres preguntes que fem als nostres alumnes: “Què sabem? Què volem saber? Com ho podem fer?”
L´avaluació esta basada en l´observació.
-El projecte com una excusa perfecta per engegar un treball d’investigació a la classe.
En una segona fase els projectes tenien un caire més interessant, s’organitzen a partir de preguntes dels infants que donen peu a investigacions on el conflicte orienta la seva recerca . Paulatinament, per trobar respostes hem de recórrer a diferents disciplines del saber i la idea de globalització va prenent més importància. Es recullen sistemàticament les converses per ser analitzades i anar així definint el problema comú que preocupa al grup. S’incorpora l’avaluació com una necessitat de saber el procés, de donar a conèixer i compartir el camí que es fa durant la recerca. Sorgeix, d’aquesta manera, la necessitat d’explicitar el relat: la història del projecte. La manera de representar el coneixement mereix una atenció especial i les noves tecnologies prenen una importància rellevant. El que passa a la classe i el que passa a la vida real ha d’estar connectat i sempre que sigui possible allò que passa entre les quatre parets de la classe ha de trobar una connexió amb el món exterior i ha de provocar algun canvi .
-El projecte com una manera de trencar l’espai i el temps de la classe, de realitzar un treball cooperatiu amb els infants .
Investigar a partir de problemes consensuats dins la classe, construir de manera compartida el coneixement, relacionar els sabers, contextualitzar les informacions que ens arriben, dialogar constantment, interpretar la realitat que ens envolta, poder actuar en ella sempre que sigui possible, representar cada vegada més creativament allò que volem comunicar, avaluar i avaluar-nos a cada moment i contribuir a la construcció de les identitats personals.
-Els projectes com una formula o model tancat.
Projectes més descriptius sense cap conflicte a resoldre, són tipus de projectes senzills com “Els caragols”, per exemple. Un tema amb un índex que s’organitza a partir de tres preguntes que fem als nostres alumnes: “Què sabem? Què volem saber? Com ho podem fer?”

L´avaluació esta basada en l´observació.
-El projecte com una excusa perfecta per engegar un treball d’investigació a la classe.
En una segona fase els projectes tenien un caire més interessant, s’organitzen a partir de preguntes dels infants que donen peu a investigacions on el conflicte orienta la seva recerca . Paulatinament, per trobar respostes hem de recórrer a diferents disciplines del saber i la idea de globalització va prenent més importància. Es recullen sistemàticament les converses per ser analitzades i anar així definint el problema comú que preocupa al grup. S’incorpora l’avaluació com una necessitat de saber el procés, de donar a conèixer i compartir el camí que es fa durant la recerca. Sorgeix, d’aquesta manera, la necessitat d’explicitar el relat: la història del projecte. La manera de representar el coneixement mereix una atenció especial i les noves tecnologies prenen una importància rellevant. El que passa a la classe i el que passa a la vida real ha d’estar connectat i sempre que sigui possible allò que passa entre les quatre parets de la classe ha de trobar una connexió amb el món exterior i ha de provocar algun canvi .

-El projecte com una manera de trencar l’espai i el temps de la classe, de realitzar un treball cooperatiu amb els infants .
Investigar a partir de problemes consensuats dins la classe, construir de manera compartida el coneixement, relacionar els sabers, contextualitzar les informacions que ens arriben, dialogar constantment, interpretar la realitat que ens envolta, poder actuar en ella sempre que sigui possible, representar cada vegada més creativament allò que volem comunicar, avaluar i avaluar-nos a cada moment i contribuir a la construcció de les identitats personals.

Els projectes de treball ens permeten repensar l’escola d’avui en dia.
Cada vegada més el currículum queda substancialment modificat (ampliat?) i les temàtiques que s’incorporen es nodreixen de preocupacions dels propis infants i de l’actualitat. La idea de comunitat d’aprenentatge (família, criatures i mestres) articula l’aprenentatge i es posen en joc les biografies de tots i totes per construir les identitats personals.

Com i per què aprenen els nostres alumnes?
Què val la pena saber?
On i amb qui aprenem?
Com es construeix el saber?
Com podem saber si els infants han aprés el que preteniem ensenyar?


Cadascun de nosaltres – com a persona- duu en sí mateix una imatge d’infant: una imatge que madurem dins la nostra experiència personal i del patrimoni social i cultural al que fem referència.
La nostra imatge d’infant, i de persona, és la de protagonista actiu que contribueix, a qualsevol edat, en la construcció de la comunitat a la que pertany i de la que n’és responsable.
Cada vegada més el currículum queda substancialment modificat (ampliat?) i les temàtiques que s’incorporen es nodreixen de preocupacions dels propis infants i de l’actualitat. La idea de comunitat d’aprenentatge (família, criatures i mestres) articula l’aprenentatge i es posen en joc les biografies de tots i totes per construir les identitats personals.

Com i per què aprenen els nostres alumnes?
Què val la pena saber?
On i amb qui aprenem?
Com es construeix el saber?
Com podem saber si els infants han aprés el que preteniem ensenyar?


Cadascun de nosaltres – com a persona- duu en sí mateix una imatge d’infant: una imatge que madurem dins la nostra experiència personal i del patrimoni social i cultural al que fem referència.
La nostra imatge d’infant, i de persona, és la de protagonista actiu que contribueix, a qualsevol edat, en la construcció de la comunitat a la que pertany i de la que n’és responsable.
SOMNIS DE COLORS
Un blog on trobarem molts recursos TIC
Entre altres:
PROJECTE AGREGA EDUCACIÓ 2.0 A
Aquest projecte preten agrupar tots els continguts digitals educatius creats per diferents persones de forma que quedin catalogats per uns mateixos criteris la qual cosa facilita la recerca del usuari.
Aquest projecte està adreçat a tots els membres de la comunitat educativa i permetrà així promoure l'ús de les noves tecnologies de la comunicació a l'entorn educatiu.
Actualment dins d'aquest projecte hi ha més de 400 contiguts educatius. A més a més, es pot buscar l'àrea curricular que ens interessa des d'Educació Infantil fins Batxillerat.
Aquest projecte està adreçat a tots els membres de la comunitat educativa i permetrà així promoure l'ús de les noves tecnologies de la comunicació a l'entorn educatiu.
Actualment dins d'aquest projecte hi ha més de 400 contiguts educatius. A més a més, es pot buscar l'àrea curricular que ens interessa des d'Educació Infantil fins Batxillerat.
( Ho he baixat del blog SOMNIS DE COLORS)
Un somni de colors per a vosaltres: Patricia, la Mariana, la Lídia, la Míriam i la Cori.
Dolors
Gràcies.
dilluns, 12 d’abril del 2010
TOTES LES SORTIDES DIGNES

EDITORIAL PETRÒPOLIS
Us convida a la presentació del llibre:
Totes les sortides dignes,de diversos autors,
a cura de JM Tibau.
L’acte tindrà lloc el proper dimarts dia 13 de d’abril, a les 20 h,
a la web http://www.petropolis.cat/
Podreu llegir el llibre en línia, descarregar-lo en pdf i comprar-lo en format paper.
Terres de l’Ebre, 2010
Etiquetes de comentaris:
TOTES LES SORTIDES DIGNES
EL JOC


A l´aula faig una distinció entre els moments de joc lliure i els tallers de joc, i com en totes les situacions es produeixen situacions d´aprenentatge
Els infants experimenten i actúen a través del joc, amb els objectes, amb els altres i l´entorn. Les experiències que aquest contacte comporta per a ells, produeixen situacions d´aprenentage bàsiques durant tot el periode de l´educació infantil.
Per aquest motiu es fomenten les situacions de joc: tant lliure ( als racons ) com als tallers de jocs. ( on aprenen jocs de taula i d´altres, també inventen jocs nous)
EL JOC LLIURE
APUNTS *
El joc comporta una reducció de les conseqüències que poden derivar-se dels errors que cometem. En un sentit molt profund, el joc és una activitat que no té conseqüències fustrants per a l´infant, encara que es tracte d´una activitat seriosa. El joc no és un mitjà, només per a l´exploració sino també per a la invenció.
El joc proporciona plaer i aquest és un punt absolutament fonamental. Fins i tots els obstacles, que amb freqüència establim en el joc. Per això caldria acceptar que el joc té alguna qualitat que comparteix amb altres activitats com les de resolución de problemes, però d´una manera molt més interessant.
En relació al joc les situacions que produeixen un joc més ric i més elaborat en els infants són aquelles en les que juguen junts, ( sobretot en parella): el pensament i la imaginació requereixen sovint un diàleg amb un interlocutor. També la presencia dels adults és important. No d´un adult que mire l´infant damunt de l´espatlla, intentant dirigir la seua activitat , sinó d´algú que estiga prop seu, que li assegure un ambient estable i al mateix temps, li done una seguretat i una información en el moment que ho necessite. Però els infants, de la mateixa manera que necessiten un cert temps per a ells sols, necessiten també combinar les idees que tenen al cap amb les que tenen els seus companys.
Jêrome Bruner “ In-fàn-ci-a” nº 136
El joc comporta una reducció de les conseqüències que poden derivar-se dels errors que cometem. En un sentit molt profund, el joc és una activitat que no té conseqüències fustrants per a l´infant, encara que es tracte d´una activitat seriosa. El joc no és un mitjà, només per a l´exploració sino també per a la invenció.
El joc proporciona plaer i aquest és un punt absolutament fonamental. Fins i tots els obstacles, que amb freqüència establim en el joc. Per això caldria acceptar que el joc té alguna qualitat que comparteix amb altres activitats com les de resolución de problemes, però d´una manera molt més interessant.
En relació al joc les situacions que produeixen un joc més ric i més elaborat en els infants són aquelles en les que juguen junts, ( sobretot en parella): el pensament i la imaginació requereixen sovint un diàleg amb un interlocutor. També la presencia dels adults és important. No d´un adult que mire l´infant damunt de l´espatlla, intentant dirigir la seua activitat , sinó d´algú que estiga prop seu, que li assegure un ambient estable i al mateix temps, li done una seguretat i una información en el moment que ho necessite. Però els infants, de la mateixa manera que necessiten un cert temps per a ells sols, necessiten també combinar les idees que tenen al cap amb les que tenen els seus companys.
Jêrome Bruner “ In-fàn-ci-a” nº 136
Mirem el Currículum de la Comunitat Valenciana i els objectius generals: Tots aquestos poden desenvolupar-se en el J OC…
· Conèixer el seu pròpi cos i el dels altres, les seues possibilitats d´acció i aprendre a respectar les diferències.
· Observar i explorar el seu entorn natural i social.
· Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals. El joc és una d´elles.
· Desenrotllar les seues capacitats afectives.
· Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.
Desenrotllar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d´expressió.
Quan juguen, hi ha sempre un component emocional i de relació amb els iguals i al mateix temps , sense adonar-se, fan matemàtiques, desenvolupen el llenguatge oral, corporal…
Etiquetes de comentaris:
EL JOC/ Apunts al voltant del joc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




