Loris Malaguzzi
L´infant naix una primera vegada. Després és com si naixés una segona vegada per mitjà d´una tasca llarga i treballosa per dotar-se d´una identitat.
Per dotar-se de cara
En resum, del sentiment de l´esser, de la representació, del jo i del si mateix, que li són absolutament necessaris per ser autònom i per distingir-se de la resta d´individus i de les coses amb les que conviu i de l´interacció de les quals extreu, lentament, gran part dels materials constructius de la seua identitat personal.
Per reconèixe´s i ser reconegut. , cos, gest, acció, paraula, pensament, emoció, imaginació, fantasia.
Però sobretot, i aquesta és la seua fita més ambiciosa, per reconeixe´s en els altres i per trobar parts de si mateix en l´alteritat ( l´alteritat entesa també com a objectes i coses de la natura).
Aquesta operació és molt delicada i complexa perquè la xarxa de les interaccions cognitives, afectives i socials, que els infants viuen és de naturalesa canviant i incorpora sempre els senyals i les contradiccions del costum, de les cultures, de les polítiques, dels mitjans de comunicació i de les pedagogies que es filtren a través de les experiéncies familiars, escolars, extraescolars ( entorn) i que de fet, li transmeten i sovint li imposen imatges, recursos i valors discordants.
Aquest sentiment del “JO”, del propi “JO”, que és un element vital d´autoestima, aprenentatge i desenvolupament, tot i ser part d´un procés interminable, és un dot que l´infant ha de posar en funcionament al més aviat possible amb l´ajuda i cooperació dels adults…
…l´estabilitat, la força de la pròpia imatge, s´organitza també, i sobretot, estimulant-la i equipant-la en el flux de les sensacions i de les intel.ligències creades per les commocions i les reciprocitats de la lógica de les coses i de la lògica imaginativa.
Com si el sentiment de l´ésser real i de l´ésser imaginari es perfeccionessin junts.
Per reconèixe´s i ser reconegut. , cos, gest, acció, paraula, pensament, emoció, imaginació, fantasia.
Però sobretot, i aquesta és la seua fita més ambiciosa, per reconeixe´s en els altres i per trobar parts de si mateix en l´alteritat ( l´alteritat entesa també com a objectes i coses de la natura).
Aquesta operació és molt delicada i complexa perquè la xarxa de les interaccions cognitives, afectives i socials, que els infants viuen és de naturalesa canviant i incorpora sempre els senyals i les contradiccions del costum, de les cultures, de les polítiques, dels mitjans de comunicació i de les pedagogies que es filtren a través de les experiéncies familiars, escolars, extraescolars ( entorn) i que de fet, li transmeten i sovint li imposen imatges, recursos i valors discordants.
Aquest sentiment del “JO”, del propi “JO”, que és un element vital d´autoestima, aprenentatge i desenvolupament, tot i ser part d´un procés interminable, és un dot que l´infant ha de posar en funcionament al més aviat possible amb l´ajuda i cooperació dels adults…
…l´estabilitat, la força de la pròpia imatge, s´organitza també, i sobretot, estimulant-la i equipant-la en el flux de les sensacions i de les intel.ligències creades per les commocions i les reciprocitats de la lógica de les coses i de la lògica imaginativa.
Com si el sentiment de l´ésser real i de l´ésser imaginari es perfeccionessin junts.
Corrents, sempre corrents, a l´enlaç d´una sensibilitat i una consciència privilegiades que permeten “ sentir el batec de les pròpies ales i del pròpi vol”, però que permeten també sentir on són, aquí a la terra, les solidaritats i les insídies.
Això s´adiu amb la naturalesa i el desigs dels infants. Més conscients del que ens pensem del fet també que la seva identitat es reafirma enmig d´oscil.lacions diferents i sovint contradictories, de les quals s´emergeig tot acostant les fronteres d´allò real a les d´allò possible i allò impossible.
Això s´adiu amb la naturalesa i el desigs dels infants. Més conscients del que ens pensem del fet també que la seva identitat es reafirma enmig d´oscil.lacions diferents i sovint contradictories, de les quals s´emergeig tot acostant les fronteres d´allò real a les d´allò possible i allò impossible.
*Pàg- 46 “Els cent llenguatges dels infants” E. Rosa Sensat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada